https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0
http://racodepoesia.blogspot.com.es/2011/12/vestida-de-nit-silvia-perez-cruz.html
Vestida de nit
Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines, daurada d'imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit. Els pins m'abracen, sento com callen, el vent s'emporta tot l'horitzó. Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines “fer-lis” un bressol |
Els vells em parlen plens de tendresa, d'hores viscudes amb emoció. Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps. Els ulls inventen noves històries, vaixells que tornen d'un lloc de sol. Porten tonades enamorades. Dones i Pàtria, veles i flors. Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines “fer-lis” un bressol. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada