La balanguera, misteriosa,
com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com un parca bé cavil·la, teixint la tela per a demà... La balanguera fila, fila... La balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrere, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. |
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà. De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d'or i argent. De la infantesa qui s'enfila, de la vellura qui se'n va... La balanguera fila, fila... La balanguera filarà... |
|
|
